I un dia, recordo aquell dia, va ser una gran epifania, un despertar

podia, de veres podia, comunicar-me amb el món com no havia fet mai.

Era com estar dins d'un somni net i transparent era un tot, era un mar

ara comprenia que no hi ha res que ens faci diferents, som el tot som germans

i no és senzill poder sortir de la dualitat

hi ha mil preguntes que acompanyen el teu pas, el teu pas

qui és que em dicta les paraules

qui és que dona forces per seguir endavant

qui és que inhala quan em falta l'aire

qui és qui sento sempre que està al meu costat

qui és que m'avisa quan tinc gana

qui és qui veig quan em miro al mirall

que és qui em connecta amb l'esperança

qui és qui s'emociona quan et veig passar

la Font

i des d'aquell dia, busco un nou dia, per poder fer etern per sempre aquell instant

camina, jo sento camina, quan em pregunto quin ha de ser el proper pas

busco les corrents que em permeten viure aquest present

sota el sol, fins al mar

puc viure en aquest món com soc i no sentir-me diferent

som germans, som humans

i quan et miro tu em recordes aquell instant

i les respostes de mica en mica van arribant, al teu pas

qui és que em dicta les paraules

qui és que dona forces per seguir endavant

qui és que inhala quan em falta l'aire

qui és qui sento sempre que està al meu costat

qui és que m'avisa quan tinc gana

qui és qui veig quan em miro al mirall

que és qui em connecta amb l'esperança

qui és qui s'emociona quan et veig passar

la Font, jo hi veig clar